Vacances
annamontoya | 16 agost 2013Demà, els meus pares el meu germa i jo anem de vacances a Peñiscola (Castelló). Els meus avis hi tenen un apartament i cada estiu ens donen les claus per anar a passar-hi uns dies de tranquilitat.
Es una comunitat on hi han 8 cases, fent una mena de rodona perquè la piscina quedi centrada.
Peñiscola es caracterítza per el seu famós castell i les seves maravelloses platjes. Cada any que anem a visitar el castell, amb les muralles, el poble antic… ens impressiona més.
A la comunitat tant el meu germà com jo hi tenim amics. Ell té dos amics que sempre venen a sopar a casa i ell a la seva, i jo tinc a tres amics, dues noies i un noi, la veritat es que ens ho solem passar bastant bé.
La idea de marxar dues setmanes m’espanta una mica, deixar aqui als meus amics i amigues és bastant dificil, no serà garie complicat trobar-los a faltar, per no parlar del teu llit, encara que l’apartament sigui propietat de la família, com a casa teva no dormiràs enlloc.
Queden a penes poques hores per marxar i estem fent maletes. Com de costum quan fem maletes la meva mare s’agovia perquè comença a pensar que es deixa alguna cosa, no sé com s’ho fa, però sempre que estem per meitat del camí deixa anar el mateix comentari: Ja sé el que m’he deixat!! Ostres mama, no te’n podries haver recordat avans? En resum, tots estem desitjant marxar.
Anna
Anna, no està gaire revisat. Podies haver passat el corrector automàtic, com a mínim! No es tracta de cobrir l’expedient, sinó de fer bé les coses, encara que sigui a l’estiu. Aquest era l’escrit original:
Demà, els meus pares el meu germa i jo anem de vacances a Peñiscola ( Castellón ). Els meus avis hi tenen un apartament el qual cada estiu ens donen les claus per anar a passar uns dies de tranquilitat.
Es una comunitat on hi han 8 cases, fent una mena de rodona per que la piscina quedi centrada.
Peñiscola es caracterítza per el seu famós castell i les seves maravelloses platjes. Cada any que anem a visitar el castell, amb les muralles, el poble antic… ens impresiona mes.
A la comunitat tant el meu germà com jo tenim amics. Ell te dos amics que sempre venen a sopar a casa i ell a la seva, i jo tinc a tres amics, dues noies i un noi, la veritat es que ens ho solem passar bastant be.
La idea de marxar dues setmanes m’espanta una mica, deixar aqui als meus amics i amigues es bastant dificil, no serà garie complicat trobar-los a faltar, per no parlar del teu llit, encara que l’apartament sigui propietat de la família com a casa teva no dormiras a cap lloc.
Queden a penes poques hores per marxar i estem fent maletes. Com de costum quan fem maletes la meva mare s’agovia perque comença a pensar que es deixa algo, no se com s’ho fa, pero sempre que estem per meitat del camí deixa anar el mateix comentari: Ja se el que m’he deixat!! Ostres mama, no te’n podries haver enrecordat avans? En resum, tots estem desitjant marxar.